Com cada any, des del departament d'Automoció hem esperonat als nostres alumnes a participar en el raid solidari Uniraid, que a part de la seva part de competició, realitza tasques solidàries com portar material solidari a llocs desfavorits. Aquest any, un dels nostres alumnes, en Pau Valcárcel, junt amb el seu copilot Norbert Sansimon, han aconseguit quedar cinquens de la classificació general, el nostre millor resultat fins al moment. Volem saber de la seva experiència viscuda per compartir-la amb vosaltres
-Pau, explica'ns quan vas decidir embarcar-te en aquesta experiència:
L'any passat, a l'escola, ens van fer una xerrada on l'organitzador de la Uniraid ens va explicar el projecte, i em va cridar l'atenció. Després de parlar-ho amb els companys de classe, finalment vaig parlar amb un amic de fora de l'escola que es va animar i llavors vam començar a cercar el cotxe, patrocinadors i tot el necessari per fer realitat aquesta aventura.
-Explica'ns una mica quin cotxe portaves i quines coses li vau fer per poder fer aquesta competició. Vas rebre ajuda per preparar-lo?
El cotxe amb el qual vam anar és un Peugeot 106 que acaba de complir 21 anys. El vam trobar a prop, al barri de Sant Andreu, i funcionava bé, no tenia res greu. A partir d'aquí, el vam preparar amb els requisits que ens demanava l'organització, com protector de baixos, suspensions més altes i indicadors varis per saber si el cotxe funcionava bé. Com que el nostre pressupost era baix, vam aconseguir peces de desballestament per poder-ho preparar, a part de peces que ens vam fabricar a l'escola. Vam tenir l'ajut dels professors del departament d'Automoció de l'escola, en especial el Sergi Vàzquez, que ens van donar un cop de mà, perquè hi ha coses que hem fet a les classes però hi ha coses que desconeixíem com es feien. També va haver-hi d'altres alumnes d'Automoció, que ens van ajudar a fer feines més feixugues i que no podíem nosaltres sols.
-Quines han estat les majors dificultats que has trobat per fer aquesta aventura?
Sobretot les majors dificultats han estat trobar patrocinadors econòmics, perquè costen aconseguir. Per aquest motiu vam haver de fer un dossier explicant el nostre projecte, dient que era solidari, per així visitar a les empreses per donar-nos a conèixer i així aconseguir diners o material solidari, el que ens volguessin donar.
-Aquesta edició ha sofert uns quants canvis a causa de la climatologia, ens ho podries explicar?
El primer problema va ser quan vam arribar a la Serra de l'Atlas, que l'havíem de creuar. Encara que era desert, normalment està una mica nevat, però aquest any hi havia dos metres de neu i era impossible. L'organització ens va donar una nova ruta vorejant-la i encara que també hi havia neu vam aconseguir continuar el raid. Al cap d'uns dies, en un parell d'etapes de desert i dunes, dormíem en un campament i justament va haver-hi tempesta de sorra. Una d'aquestes etapes es va haver d'anul·lar parcialment i l'altra la van escurçar perquè no es podia veure ni el cotxe de davant, però vam haver de continuar per arribar a destí a poc a poc.
-Pel que fa a l'entrega del material solidari, explica'ns les sensacions quan arribàveu als poblats.
Aquest any la gran majoria del material es va entregar en una escola d'Erg-Chebbi, la darrera escola abans de la frontera amb Algèria. L'organització ens va portar cap allà en els seus vehicles part del material però ens vam quedar amb una part, sobretot roba per poder entregar als poblats nòmades que ens trobàvem en el trajecte. Quan vam arribar a Erg-Chebbi, estaven tots els nens esperant amb molta alegria. Uns participants aquest any van poder portar ordinadors per l'escola i tots els participants vam repartir el material que portàvem al pati a tots els alumnes. Vam portar molta roba, joguines, i els nois estaven eufòrics, quan els donaven eren molt agraïts, estaven tot el dia somrient, abraçant-te. Era tot una experiència increïble per nosaltres que no es pot acabar de descriure amb paraules, s'ha de viure.
-Després de la vivència, quins records t'emportes de la teva participació en la Uniraid?
És una experiència inoblidable, primer pels contrastos que hi ha als paisatges, mires una banda i tot nevat i a l'altra tot desert pla. Després et dones compte que treballant tots junts, col·laborant amb la resta de gent pots aconseguir passar per llocs impensables. Finalment, després de tot un any treballant, buscant patrocinadors i preparant tot, havent-nos trobat molts problemes, la satisfacció de què tot funciona i surt i aconsegueixes la fita d'arribar fins al final de l'aventura. Dóna molta satisfacció. I la més important, la satisfacció d'haver ajudat aquells nens portant tot el material solidari, és una sensació que no es pot explicar
-Tornaràs a la Uniraid si tens oportunitat?
És una experiència molt maca, i si tingués temps i diners per tornar-la a fer m'agradaria i no ho descarto, perquè encara el cotxe funciona i no ho descarto tornar amb ell.
Per Sergi Vàzquez.
