Els estudiants dels cicles de DAW (Desenvolupament d’Aplicacions Web) i ASIX (Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa) van tenir el seu moment per lluir-se. I no, no va ser amb una presentació avorrida o amb un PowerPoint carregat de text. Van treure la tecnologia de les aules i la van posar a les taules, per compartir-la amb tothom.
Els d’ASIX, que bàsicament són els que tenen cura que tot funcioni i no ens caiguin els servidors a la mínima, van presentar dues propostes bastant potents. Una era un projecte de ciberseguretat que servia per mostrar com de fàcil (i perillós) pot ser capturar contrasenyes si no vas amb compte. Un bon toc d’atenció per a tothom que encara no revisa les pàgines en què accedeix ni a les xarxes sense fils que es connecta. L’altre projecte era una plataforma de retransmissió de vídeo en streaming, muntada per ells mateixos, on podien fer directes sense dependre de grans empreses ni serveis externs. Tot casolà, però ben fet.
Mentrestant, els de DAW, que són més de programar aplicacions i fer que tot sigui bonic i útil, van presentar dues eines pensades per facilitar-nos la vida. La primera, una aplicació per ajudar els estudiants, el centre i les empreses a trobar i gestionar les pràctiques. La segona era una plataforma per posar en contacte gent que ofereix serveis (com electricistes, lampistes, etc.) amb gent que en necessita. Res de grups de WhatsApp o notes al portal: aquí tot ben ordenat, digital i eficient. Com si fos un "Wallapop" però prestant serveis i no objectes materials.
En definitiva, una fira que, més enllà de mostrar projectes, va servir per veure que darrere de cada línia de codi i cada servidor muntat hi ha molt de talent, ganes i hores invertides. I això, en un món on la tecnologia no para de créixer, no és poca cosa.
